03.04.2014
L'útima crònica de La Guàrdia (FOCA s.IV)
En Guillem Fargas ens fa arribar l'última crònica de La Guàrdia!
La nostra instrucció com a guardians i guardianes del Mur ha arribat a la fi (almenys de moment). Aquesta última FoCa (així és com anomenen els nostres caps aquesta instrucció), ha estat la més dura de totes. Es deurien volien assegurar que fóssim dignes de protegir el Mur. Després de dies anant amb carruatge de cavalls vam arribar bruts i afamats, enmig la tenebrosa negror de la nit, a la fortalesa de la guàrdia anomenada. El Cau de Moià. Com que el viatge havia estat ple de perills i fatigues, els caps de la guàrdia van decidir compassivament que la formació no començaria fins que el sol sortís d’entre les muntanyes (sí, vam arribar una nit abans del que ens hauria tocat per obligació, aquests aspirants som així de motivats). Els dies següents van ser durs, molt durs. Ens feien dormir sobre el gèlid terra del Mur, sense una mica de palla on descansar les nostres malmeses esquenes, ens obligaven a llevar-nos a hores intempestives sota l’amenaça dels malvats cuiners, ens feien aguantar eternes ponències... I tot això no és res comparat amb la tortura final: fer dossier. Va ser difícil, però els nostres cors estaven carregats d’empenta i valentia, i amb l’ajuda dels nostres companys ho vam superar. La festa final va ser apoteòsica, fins i tot ens van visitar les tres Maries i en Ramon, que no sabem ben bé d’on sortien (hi ha qui diu que d’un bordell del poble del costat) però en tot cas, ens van animar d’allò més. I amb això i alguna xerrada de propina, els nostres dies d’instrucció van finalitzar.
I ja s’ha acabat. Vam arribar com a simples aspirants desconeguts i hem sortit com a germans jurats de la Guàrdia del Fulard. No ha estat gens fàcil. Hem patit fred glaciar, ens hem jugat genolls, esquenes, i alguns fins i tot han perdut cabells. Ens hem llevat a hores inhumanes, hem estat segrestats o abandonats a la nostra sort a l’Altre costat del Mur. I aquests només en són alguns exemples. Tot això no ha fet res més que ajudar-nos. Hem après moltíssim. Ens hem preparat per ser uns bons guardians, i ens sentim amb moltes forces, energia i eines per ajudar a assolir la glòria a la Guàrdia del Fulard. Res no hagués estat possible sense la dedicació i la motivació dels nostres formadors, a qui crec que s’ha de tenir un gran respecte, admiració i agraïment per la tasca que han fet. Menció a part pels germans i germanes jurats de la guàrdia. Les penúries diuen que uneixen i unió és el que no ha faltat. Divuit noms són els que sempre recordaré quan vegi l’escut de la Guàrdia: Sara, Arnau, Nis, Víctor, Güeto, Raül, Laia, Ferran, Xavi, Pau, Anna, Eddy, Mireia, Marina, Sigfrid, Jordi, Núria i Valèria. Divuit noms que han quedat gravats al cor. Amb vosaltres, germans, la guàrdia està segura. Amb vosaltres, el Mur restarà intacte durant molts anys i no només això sinó que millorarà. Amb vosaltres, no hi ha res a témer. Sou més que dignes guardians i guardianes. Sigueu vosaltres i la Guàrdia del Fulard serà llegendària.
Ara ens unim a la resta de guardians i guardianes que durant més o menys anys han estat protegint el Mur i mantenint la Guàrdia. Entre tots aconseguirem la millor de les guàrdies. La unió fa la força. SOM LA GUÀRDIA DEL FULARD, res més a dir.
L’escriba, que espera haver pogut transmetre una mica què ha estat aquesta FoCa 13-14, s’acomiada d’ella trist però agraït i feliç. Ha estat un HONOR compartir-la amb vosaltres germans, un IMMENS i SIMPLE HONOR.
Una abraçada per tots.
La nostra instrucció com a guardians i guardianes del Mur ha arribat a la fi (almenys de moment). Aquesta última FoCa (així és com anomenen els nostres caps aquesta instrucció), ha estat la més dura de totes. Es deurien volien assegurar que fóssim dignes de protegir el Mur. Després de dies anant amb carruatge de cavalls vam arribar bruts i afamats, enmig la tenebrosa negror de la nit, a la fortalesa de la guàrdia anomenada. El Cau de Moià. Com que el viatge havia estat ple de perills i fatigues, els caps de la guàrdia van decidir compassivament que la formació no començaria fins que el sol sortís d’entre les muntanyes (sí, vam arribar una nit abans del que ens hauria tocat per obligació, aquests aspirants som així de motivats). Els dies següents van ser durs, molt durs. Ens feien dormir sobre el gèlid terra del Mur, sense una mica de palla on descansar les nostres malmeses esquenes, ens obligaven a llevar-nos a hores intempestives sota l’amenaça dels malvats cuiners, ens feien aguantar eternes ponències... I tot això no és res comparat amb la tortura final: fer dossier. Va ser difícil, però els nostres cors estaven carregats d’empenta i valentia, i amb l’ajuda dels nostres companys ho vam superar. La festa final va ser apoteòsica, fins i tot ens van visitar les tres Maries i en Ramon, que no sabem ben bé d’on sortien (hi ha qui diu que d’un bordell del poble del costat) però en tot cas, ens van animar d’allò més. I amb això i alguna xerrada de propina, els nostres dies d’instrucció van finalitzar.
I ja s’ha acabat. Vam arribar com a simples aspirants desconeguts i hem sortit com a germans jurats de la Guàrdia del Fulard. No ha estat gens fàcil. Hem patit fred glaciar, ens hem jugat genolls, esquenes, i alguns fins i tot han perdut cabells. Ens hem llevat a hores inhumanes, hem estat segrestats o abandonats a la nostra sort a l’Altre costat del Mur. I aquests només en són alguns exemples. Tot això no ha fet res més que ajudar-nos. Hem après moltíssim. Ens hem preparat per ser uns bons guardians, i ens sentim amb moltes forces, energia i eines per ajudar a assolir la glòria a la Guàrdia del Fulard. Res no hagués estat possible sense la dedicació i la motivació dels nostres formadors, a qui crec que s’ha de tenir un gran respecte, admiració i agraïment per la tasca que han fet. Menció a part pels germans i germanes jurats de la guàrdia. Les penúries diuen que uneixen i unió és el que no ha faltat. Divuit noms són els que sempre recordaré quan vegi l’escut de la Guàrdia: Sara, Arnau, Nis, Víctor, Güeto, Raül, Laia, Ferran, Xavi, Pau, Anna, Eddy, Mireia, Marina, Sigfrid, Jordi, Núria i Valèria. Divuit noms que han quedat gravats al cor. Amb vosaltres, germans, la guàrdia està segura. Amb vosaltres, el Mur restarà intacte durant molts anys i no només això sinó que millorarà. Amb vosaltres, no hi ha res a témer. Sou més que dignes guardians i guardianes. Sigueu vosaltres i la Guàrdia del Fulard serà llegendària.
Ara ens unim a la resta de guardians i guardianes que durant més o menys anys han estat protegint el Mur i mantenint la Guàrdia. Entre tots aconseguirem la millor de les guàrdies. La unió fa la força. SOM LA GUÀRDIA DEL FULARD, res més a dir.
L’escriba, que espera haver pogut transmetre una mica què ha estat aquesta FoCa 13-14, s’acomiada d’ella trist però agraït i feliç. Ha estat un HONOR compartir-la amb vosaltres germans, un IMMENS i SIMPLE HONOR.
Una abraçada per tots.