12.03.2015
A les últimes! Crònica de la darrera sortida de la FOCA del s.IV
Pam! L'última FoCa ha arribat! Per arribar-hi... Fem una petita caminada que ja ens desperta de manera romàntica al veure el mar de Barcelona i voltants sota els nostres peus, unes passes més enllà.
Arribem en conta-gotes però somrients al cap i a la fi. Mirem el rellotge i el cor ens diu que plorem, però veiem les carones del companys i ens ho prenem amb ganes. Surten els formadors a rebre'ns, com cada FoCa, i sense semblar-ho és un moment tendre.
El temps se'ns escurça, les ponències avancen, s'acaben, i es veu com la memòria es va fent gran... Com el projecte s'apropa... I com allà on només esperàvem trobar-hi alguns freaks hi hem fet amics. Hem decidit fer un sopar, possiblement és el primer pas autònom que fem però el rebem amb molt d'orgull.
Arriba la nit i amb la sensació d'haver tingut un bon dia, fem uns riures mentre ballem, fins i tot masses; arribem a oblidar que els formadors porten coses estranyes al cap i unes faldilles de l'any de la picor amb les que fan bastanta gràcia... ens disculpem. Sense fer gaire cosa matem les hores, fem uns riures, són les 5 de la matinada i alguns ens retirem, qui sap com els pocs restants acabaren la nit.
Les cares de 'bon dia' ho diuen tot, ens costa arrencar però mantenim els ulls oberts per a mantenir-nos sobre el filet de la recta final. La vivim cansats, a les últimes, però amb il·lusió fins al tancament de l'eix. Tant que alguns, per pujar a l'estrada, ens inventem pistes que no tenim i acusacions que no coneixem!
Ja acabem, deixem una quantitat indecent de macarrons a l'olla per lo bons que estaven, entre somnis prenem el Sol i se senten petites converses; un cop més busquem 'El Caloret' per a descansar! Després de revisar, ens despedim fredament... Sabem que ens queda un sopar on fer-ho en condicions.