Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Demarcació del Barcelonès

Demarcació del Barcelonès

Notícies

22.02.2020

EnaRoma’t!



Avui fa dos mesos que preparàvem les maletes per viatjar a la ciutat de Roma i volíem aprofitar aquesta diada del Pensament Escolta i Guia per poder compartir unes pinzellades d'aquest projecte que ens va dur de manera voluntària a submergir-nos durant cinc dies a la història de la ciutat eterna, perdre'ns pels seus carrers i redescobrir el vincle de l'espiritualitat, la natura i l'escoltisme.

 

Arribàvem un divendres a les portes de l’hostatgeria de Sant'Andrea della Valle, una basílica a un dels carrers principals de la ciutat, Corso Vittorio Emanuelle. Alguns de nosaltres ja havíem fet nit a convents però l'experiència plantejava nous interrogants pel fet de fer-ho junts. Després d'oferir-ho a taules de responsables associatius de MEGC havíem aconseguit ajuntar-nos un grup de curiosos disponibles i disposats de 8 persones. Les dates de Nadal són complicades i els costos anaven completament a càrrec nostre. Un grup amb visions ben diverses vers l'espiritualitat i la religió: ateus, agnòstics, creients, etc. i si això fos poc, dins de cada una de les categories amb vivències d'allò més diferents sobre l'espiritualitat. El fet, però, és que no anàvem per uns exercicis espirituals ignasians o un recés. Volíem conèixer la ciutat des d'una perspectiva ben nostra, des de l'escoltisme i el guiatge.

 

Sovint ens ha agradat categoritzar l'escoltisme en funció del lloc on es desenvolupa, separant escoltisme urbà com aquell que es dóna en una ciutat com pot ser Roma on en el cas dels nostres orígens Barcelona. Aquesta categorització bé és certa en la ubicació de la major part de l'activitat que es desenvolupa en un context urbà, a vegades però, menystenint les oportunitats que les ciutats ens ofereixen d'estar en contacte amb la natura o la representació d'aquesta.

 

Roma és plena d'hectàrees de parcs amb jardins de tots els estils, des dels més salvatges, als més artificialitzats i ordenats com els del renaixement, passant pels barrocs els quals pretenen imitar i destacar exuberantment allò que tant ens fascina quan estem enmig de la Natura com si d'un decorat es tractés.

 

Aquestes maneres d'endreçar i veure la natura es repetirien i ampliarien amb la visita a les catacumbes de Marcel·lí i Pere (5€) amb frescos paleocristians i pagans, conservats de manera excel·lent, els quals representaven un ideal de cosmos on l'ésser humà hi forma part i en té cura; La Domus Aurea (16€) i la fascinant recreació amb ulleres de realitat virtual de la casa de banquets de l'emperador Neró, mostraven una idea opulenta de natura amb el lluïment del governador com a únic propòsit. O pel contrari, Santa Prassede i tantes altres esglésies visitades amb capelles i absis amb pintures i mosaics representant l'arbre de la vida o el Paradís, espais per a l'ésser humà els quals han de ser cuidats, presentant l'ordre incognoscible de l'obra divina.

 

Les visites a dos dels grans parcs enjardinats de Roma, Villa Borghese i Villa Doria Pamphilii, ens van servir per aprofundir en el diàleg entre els fonaments judeo-cristians i greco-romans de la tradició occidental. Aproximant-nos a la relació entre natura i transcendent a partir del contrast entre la totemització dels nostres animals de força, pràctica comuna en el mètode escolta, amb una visualització xamànica, i la reflexió de l'encíclica "Laudato si", un text pioner en l'ecologisme, no tan sols per la diagnosi del moment sinó per la concreció de les propostes d'actuació per revertir l'emergència climàtica.

 

Però aquest viatge organitzat des de la voluntat de descobrir i conèixer, no podia ser el mateix sense la visita a la seu de l'AGESI, la Can Cadena d’allà, on gràcies a la bona relació vam poder passar una tarda coneixent la seva organització i compartint idees i projectes. Algunes de les coses que més ens van impactar va ser l'enorme similitud organitzativa amb Minyons, tot i ser 10 vegades més grans. La importància de la confiança i el joc institucionals els eren claus per organitzar-se bé i assumir les diferents responsabilitats per poder avançar.

Les similituds també es traduïen en el mètode, emprant la mística de Llops i Daines (Lupetti e Coccinelle) on, malgrat els quilòmetres de distància, els i les Caps (caps en italià) també eren Kaa, Raksha, Baloo, etc. compartint el mateix esperit.

 

Una experiència que ens va deixar astorats, va ser poder llegir la "carta d'unitat" de l'associació, on de manera clara i ferma estableixen els ideals i principis associatius, entre ells l'antifeixisme. Les nostres històries són paral·leles però tenen recorreguts semblants i entrecreuats a moments. Aquest fet ens va servir per compartir la crua realitat de les dues associacions en temps de dictadura i poder reafirmar-nos en la necessitat de fer i tenir memòria de la subversió de l'escoltisme i guiatge davant del feixisme. Ser conscients d'on venim i poder saber on volem arribar. De fet, un projecte d'un grup de PiC's d'allà va ser fer una pel·lícula sobre això, el qual vam coincidir en pensar que era un fet d'allò més revolucionari, però l'autèntica sorpresa va ser saber que havia estat la pel·lícula més vista durant dues setmanes als cinemes de tota Itàlia. Una descoberta d'allò més reveladora la qual esperem poder portar aquí, reforçant els lligams creats allà i els passats compartits.

 

Podriem continuar escrivint tots i cadascun dels menús fets a Roma. S’hi menja molt bé! o els nostres intents per parlar italià, fins i tot la coneixença amb romanes clàssiques com l’Apolonia o descrivint el milió de llambordes que vam trepitjar per arribar arreu… però aprofitant que avui és la diada del pensament Escolta i Guia, ens agradaria convidar-te a respondre aquestes dues preguntes que ens van fer donar molts tombs al pensament i que encara ressonen al escriure aquest petit recull d’experiències…una manera per teletransportar-nos junts a aquells dies de fred, riures i passejades per la ciutat eterna i on la natura pentera com l’heura entre les escletxes de Sant Pere del Vaticà i el Temple de Júpiter.

 
  • Quina és la meva relació amb la natura?
  • Quin és el passat de la nostra associació i què estic fent respecte aquest?




 

Anna J, Antonia E, Ari R, Guillem G, Laura A, Robert B, Pepe O, Samu S. 

22 de febrer 2020

 


Comparteix