Com ser més creatius en la nostra tasca educativa?
 |
|
La primera sessió de les Jornades serà el dimecres 4 de març a les 18.00h.
La ponència anirà a càrrec de Maria Gil Ulldemolins,  llicenciada en Disseny de producte per Central St. Martins, consultora de creativitat i innovació. La Maria té experiència treballant tant amb multinacionals com emprenedors independents. També manté una pràctica artística diària. Viu a Brussel·les i treballa a qualsevol part del món.
Per a més informació sobre la Maria, podeu consultar el seu blog o el seu twitter |
  |
|
|
Resum de la primera sessió
En la sessió inaugural de les Jornades, la Maria Gil va fer una ponència entorn a quins elements ens fan ser més creatius, i com potenciar-los.
Partint de l'expressió anglesa
"thinking outside the box" (
pensar fora de la capsa), la Maria va començar la seva ponència. Per ella, la capsa representen les limitacions personals de cadascú, i no cal sortir fora de la capsa ja que tenir uns límits sempre va bé per ser més creatius. Exemples com
Louise Bourgeois o
Judith Scott ho demostren.
Per il·lustrar aquesta idea de pensar
dins la nostra capsa personal, es van formar petits grups entre els assistents i es va plantejar un joc:
Cada grup rebia 3
daus que tenien diversos dibuixos, es tiraven tots tres i, amb els dibuixos resultants, s'havia de crear una petita història. Les històries resultants van ser d'allò més curioses i imaginatives: un pany que amagava una clau que obria un món imaginari, una abella que se n'anava a viure aventures...
Després, va proposar de fer altre cop l'exercici però amb dos condicionants nous: no es podia mencionar l'objecte que havia aparegut al dau, i s'havia de crear una sola frase. El resultat va ser molt més sorprenent en el segon exercici, doncs es va passar de petits contes a frases abstractes amb certa profunditat, com ara
"per anar per bon camí a la vida, deixa't dur per emocions i no per la raó" o bé
"de vegades, per sobreviure, t'has d'alimentar d'allò que no vols".
Amb l'exercici proposat, la ponent va incorporar al seu discurs la idea d'enllaçar conceptes. El fet de no poder mencionar l'objecte aparegut en el dau, feia que el cervell treballés buscant relacions i connexions d'idees o objectes que normalment no fem. A banda, segons la Maria, cal tenir molt present que els errors no són quelcom negatiu, i que cal ensenyar que les coses no poden sempre sortir bé: si no s'experimenta i admeten els errors, mai podrem ampliar la nostra capsa personal. És a dir, si acceptem els errors, haurem explorat més camins, que augmentaran la nostra llibertat. Aquest fet farà més gran la nostra capsa, i s'aconseguirà no tenir límits.
D'altres mecanismes creatius que ens va il·lustrar la Maria van ser els següents:
Fórmula
a + b = c que ens genera idees tan curioses com el
'cronut', meitat donut, meitat croissant.
El concepte de
gamificació, que consisteix en convertir processos en jocs, afegint-hi regles i fent que els participants siguin proactius.
Reformulació de les limitacions: No puc fer X perquè sóc Y -> si sóc Y, com puc fer X?
La ponència, doncs, va ser d'allò més interessant, i va fer que les expectatives dels assistents es complissin amb escreix.
Moltes gràcies, Maria!
