21.12.2015
Rat Mas, l’il•lustradora del Nadal 2015
L’any 1997 comença la seva experiència al cau de l’Alverna de Tarragona com a nena. Des d’aleshores i fins l’any passat ha sigut cap de P/C, animadora de Truc i tallerista de formacions com FOCA 0 o FOCA II. Amb 26 anys és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la URV i també il·lustradora per l’Escola d’Arts i Disseny Massana de Barcelona.
Explica’ns d’on ve la teva afició?
Sempre m’ha agradat dibuixar, és una cosa que em ve de ben petita. Aleshores, els meus pares ja em portaven al Taller Abat, al carrer Taquígraf Martí, on em passava les tardes fent anar el llapis dibuixant i treballant la meva creativitat amb diferents materials. Un altre record significatiu sobre la meva infància en relació al dibuix és la Yoyi. La Yoyi és una amiga de la meva germana i cap de l’Alverna, que em feia de cangur quan jo era petita, recordo que em feia tot de dibuixos i que després jo mateixa me’ls penjava a l’habitació.
També dibuixaves quan eres nena del cau?
Precisament l’any que vaig entrar-hi van escollir el meu dibuix per estampar-lo a la samarreta de Fira de Xauxa d’aquell curs. Tinc un record especial d’aquesta anècdota...
I en quin moment decideixes que la teva vocació és artística?
Però després d’això estudies Publicitat i Relacions Públiques, veritat?
Ja anava amb la idea d’estudiar il·lustració, tot i que no tenia una visió molt formada. Però quan vaig acabar el batxillerat tenia una bona mitjana, i vaig pensar que seria una bona idea anar a la universitat. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé durant els cinc anys de carrera. Precisament durant l’últim curs vaig anar a estudiar a Sevilla i és aleshores quan vaig poder reconnectar amb el meu jo més artístic. Allà vaig col·laborar i també em vaig formar a l’Estudio de Artistas Plásticos Crea.13.
Què és l’Estudio de Artistas Plásticos Crea.13?
És un estudi compartit que hi ha Sevilla, allà també hi podem trobar l’editorial Cangrejo Pistolero. Jo hi anava un parell de cops a la setmana a fer classes particulars de dibuix. I els divendres a la tarda ens reuníem professionals i amateurs de diferents edats i assistíem a una sessió de dibuix al natural. La gent més experimentada t’aconsellava i això em va ajudar a millorar la meva tècnica.
Aquesta activitat va coincidir amb un moment de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques en què era important desenvolupar la meva part més creativa, per tant, Crea.13 va contribuir de manera molt directa a la meva formació universitària. Va ser una experiència molt enriquidora. No me’n recordava que m’agradava tant dibuixar.
És per això que quan acabes decideixes anar a l’Escola d’Arts i Disseny Massana...què hi aprens allà?
Prendre la decisió d’anar a Massana és un segon punt d’inflexió vital, de nou m’encarrilo al món de l’art. Durant aquests tres anys he après molt, Massana m’ha fet creure de nou en la docència. Es pot ensenyar molt i bé. Penso que és important que els professors de l’escola compaginin l’activitat professional amb les classes, perquè això fa que comprenguin millor els problemes que et pots trobar davant d’una situació real.
A més, són molt conscients que cadascú ha de poder trobar el seu propi camí, i per aquest motiu et donen les eines necessàries per poder-ho fer. La seva feina consisteix més aviat a fer-te qüestionar el perquè d'allò que crees i produeixes, i no pas a proporcionar-te directament les respostes.
Continues en contacte amb la gent de Massana?
Sí, a través de La Claque. La Claque és una associació d’il·lustradores i il·lustradors en i amb potència. Sorgeix gràcies a l’empara de l’Escola Massana, gràcies a FOL (Formació i Orientació Laboral). Durant els transcurs d’aquesta assignatura se’ns va demanar que creéssim una associació, ja que es tractava d’aprendre els diferents conceptes a través d’un cas pràctic. I aquí ve la gràcia, el projecte ‘fictici’, és a dir, La Claque esdevé real.
La procedència dels membres de l’associació és molt diversa, persones de diferents llocs i edats. Aquesta varietat, però, no impedeix que ens sentim còmodes treballant junts. Ho continuem fent...és l’excusa perfecta per seguir en contacte.
I no ens va gens malament, fins ara hem anat a la FirArt de Vilafranca del Penedès, l’any passat vam dissenyar el calendari i les etiquetes de les ampolles de cava de Cava Aguilera, no fa gaire vam presentar un fanzín, i d’aquí poc tenim l’exposició del nou calendari 2016. També hem treballat conjuntament amb la galeria RING RING ARTS&CRAFT de Barcelona i amb el conegut joier Tasso Mattar en una exposició de joieria il·lustrada titulada T13. A banda, fem col·laboracions amb altres associacions d’il·lustradors pel simple fet de passar-ho bé. Som amics, i això es nota.
.jpg)
I després d’uns quants anys, la Demarcació de Tarragona et demanem que ens facis la felicitació de les festes. Què t’ha inspirat?
Es tracta d’una imatge que em fa pensar en el Camp d’Hivern. Potser també en la màgia de la muntanya en aquesta època de l’any.
Actualment, la Rat exposa "Avui les fades i les bruixes s'estimen" al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona. Una sèrie d'il·lustracions basades en el poema de Maria-Mercè Marçal.
Explica’ns d’on ve la teva afició?
Sempre m’ha agradat dibuixar, és una cosa que em ve de ben petita. Aleshores, els meus pares ja em portaven al Taller Abat, al carrer Taquígraf Martí, on em passava les tardes fent anar el llapis dibuixant i treballant la meva creativitat amb diferents materials. Un altre record significatiu sobre la meva infància en relació al dibuix és la Yoyi. La Yoyi és una amiga de la meva germana i cap de l’Alverna, que em feia de cangur quan jo era petita, recordo que em feia tot de dibuixos i que després jo mateixa me’ls penjava a l’habitació.
També dibuixaves quan eres nena del cau?
Precisament l’any que vaig entrar-hi van escollir el meu dibuix per estampar-lo a la samarreta de Fira de Xauxa d’aquell curs. Tinc un record especial d’aquesta anècdota...
I en quin moment decideixes que la teva vocació és artística?
Existeix un moment d’inflexió realment important en la meva vida, que és l’inici del batxillerat artístic. Fins aquell moment havia estat una bona estudiant, i és potser per això que hi havia gent no entenia per què estava escollint un batxillerat, normalment s’associa amb els estudiants que opten per la solució fàcil, com a mínim aquí a Tarragona. Siguem honestos, la societat no relaciona l’art amb una activitat productiva o rendible, i això fa difícil escollir aquest camí.
Així doncs, vaig prendre una decisió molt conscient, que era la d’escollir la meva vocació per damunt d’expectatives que un se suposa que ha d’acomplir.
Així doncs, vaig prendre una decisió molt conscient, que era la d’escollir la meva vocació per damunt d’expectatives que un se suposa que ha d’acomplir.
Però després d’això estudies Publicitat i Relacions Públiques, veritat?
Ja anava amb la idea d’estudiar il·lustració, tot i que no tenia una visió molt formada. Però quan vaig acabar el batxillerat tenia una bona mitjana, i vaig pensar que seria una bona idea anar a la universitat. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé durant els cinc anys de carrera. Precisament durant l’últim curs vaig anar a estudiar a Sevilla i és aleshores quan vaig poder reconnectar amb el meu jo més artístic. Allà vaig col·laborar i també em vaig formar a l’Estudio de Artistas Plásticos Crea.13.
Què és l’Estudio de Artistas Plásticos Crea.13?
És un estudi compartit que hi ha Sevilla, allà també hi podem trobar l’editorial Cangrejo Pistolero. Jo hi anava un parell de cops a la setmana a fer classes particulars de dibuix. I els divendres a la tarda ens reuníem professionals i amateurs de diferents edats i assistíem a una sessió de dibuix al natural. La gent més experimentada t’aconsellava i això em va ajudar a millorar la meva tècnica.
Aquesta activitat va coincidir amb un moment de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques en què era important desenvolupar la meva part més creativa, per tant, Crea.13 va contribuir de manera molt directa a la meva formació universitària. Va ser una experiència molt enriquidora. No me’n recordava que m’agradava tant dibuixar.
És per això que quan acabes decideixes anar a l’Escola d’Arts i Disseny Massana...què hi aprens allà?
Prendre la decisió d’anar a Massana és un segon punt d’inflexió vital, de nou m’encarrilo al món de l’art. Durant aquests tres anys he après molt, Massana m’ha fet creure de nou en la docència. Es pot ensenyar molt i bé. Penso que és important que els professors de l’escola compaginin l’activitat professional amb les classes, perquè això fa que comprenguin millor els problemes que et pots trobar davant d’una situació real.
A més, són molt conscients que cadascú ha de poder trobar el seu propi camí, i per aquest motiu et donen les eines necessàries per poder-ho fer. La seva feina consisteix més aviat a fer-te qüestionar el perquè d'allò que crees i produeixes, i no pas a proporcionar-te directament les respostes.
Continues en contacte amb la gent de Massana?
Sí, a través de La Claque. La Claque és una associació d’il·lustradores i il·lustradors en i amb potència. Sorgeix gràcies a l’empara de l’Escola Massana, gràcies a FOL (Formació i Orientació Laboral). Durant els transcurs d’aquesta assignatura se’ns va demanar que creéssim una associació, ja que es tractava d’aprendre els diferents conceptes a través d’un cas pràctic. I aquí ve la gràcia, el projecte ‘fictici’, és a dir, La Claque esdevé real.
La procedència dels membres de l’associació és molt diversa, persones de diferents llocs i edats. Aquesta varietat, però, no impedeix que ens sentim còmodes treballant junts. Ho continuem fent...és l’excusa perfecta per seguir en contacte.
I no ens va gens malament, fins ara hem anat a la FirArt de Vilafranca del Penedès, l’any passat vam dissenyar el calendari i les etiquetes de les ampolles de cava de Cava Aguilera, no fa gaire vam presentar un fanzín, i d’aquí poc tenim l’exposició del nou calendari 2016. També hem treballat conjuntament amb la galeria RING RING ARTS&CRAFT de Barcelona i amb el conegut joier Tasso Mattar en una exposició de joieria il·lustrada titulada T13. A banda, fem col·laboracions amb altres associacions d’il·lustradors pel simple fet de passar-ho bé. Som amics, i això es nota.
Has pogut desenvolupar la teva faceta artística en algun moment dins del cau?
Quan se’t dóna bé una cosa normalment acabes esdevenint el referent, veritat? En el meu cas, per exemple, això succeeix clarament amb el llibre del 40è aniversari de l’Alverna. Quan el consell decideix que una de les accions a emprendre durant la celebració és la de crear el Hi havia una vegada l’Alverna de seguida se sap qui farà què.
Amb el temps, com acostuma a passar, i després de la meva formació a Massana, penso que el resultat és un conte molt ‘cauil’, es tracta d’una il·lustració molt ingènua. Segurament, aquest és el secret del seu èxit. És un llibre que resulta francament entranyable. La innocència que desprenen els dibuixos de Hi havia una vegada l’Alverna fa que els alvernians ens l’estimem d’una manera molt especial.
Amb el temps, com acostuma a passar, i després de la meva formació a Massana, penso que el resultat és un conte molt ‘cauil’, es tracta d’una il·lustració molt ingènua. Segurament, aquest és el secret del seu èxit. És un llibre que resulta francament entranyable. La innocència que desprenen els dibuixos de Hi havia una vegada l’Alverna fa que els alvernians ens l’estimem d’una manera molt especial.
I després d’uns quants anys, la Demarcació de Tarragona et demanem que ens facis la felicitació de les festes. Què t’ha inspirat?
Es tracta d’una imatge que em fa pensar en el Camp d’Hivern. Potser també en la màgia de la muntanya en aquesta època de l’any.
Actualment, la Rat exposa "Avui les fades i les bruixes s'estimen" al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona. Una sèrie d'il·lustracions basades en el poema de Maria-Mercè Marçal.