Tot seguit us deixem un text escrit per la unitat de Pioners i Caravel·les de l'AEiG Pinya de Rosa de Blanes abans de fer la promesa durant els passats campaments de Setmana Santa a Xerta.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres.

"Em van preguntar quins sentiments havia conegut i experimentat al llarg dels anys com a Caravel·la, com a escolta i guia dins del cau.
Mare meva, n’he conegut tants...
M’agrada reviure’ls una vegada i una altra. He viscut l’alegria, sempre al costat de somriures, rialles, guitarres i cançons. He viscut la satisfacció al arribar dalt d’un cim i veure que sí que era capaç de pujar per aquella pendent inacabable! M’he emocionat al veure que els meus companys cada vegada es van fent més grans; compartint la única galeta per berenar o animant als últims en arribar al cim, veient que ho viuen amb la mateixa intensitat que jo. He après a estimar les coses per molt insignificatives que fossin, com una tenda sense funda pesant i fangosa. He valorat els paisatges, el bon comportament i els sentiments dels meus companys. M’he entestat en ajudar tot i que no em demanessin l’ajuda. He escoltat al més mínim detall per tal de comprendre. M’he convertit en jo. He admirat tots els valors transmesos dels caps. El cau m’ha ensenyat a viure. EL CAU EM FA VIURE.

Això vaig escriure quan estava a punt de fer la meva promesa de pioners. La promesa és un moment espectacular, un moment on tothom es concentra, reflexiona i gaudeix a la seva manera. Em considero una persona molt sentida i reconec que se’m va posar la pell de gallina. Gallina perquè? Es preguntarà la gent que no ho coneix. Doncs per als qui som de cau, els qui portem l’escoltisme dins, ens toca molt a fons. És un moment on s’espera molt de tu, tan com a escolta com per a persona . S’espera perquè saben que has viscut i sensasionat experiències brutals, extremes i amb intensitat. A la promesa, promets. Promets el que vols, el que somies i que et creus que ets capaç d’aconseguir. “Per un món millor” és el lema dels pioners i les caravel•les.
Jo quan estic amb els meus pioners i caravel·les sento que estic en un món paral·lel. T’allunyes de la teva vida quotidiana per uns dies que al final se t’acaben fent instants. Allà és on pots tancar els ulls sense por i escoltar. Escoltar rialles, crits, cançons,passes al teu costat. Sentir abraçades, tocades de mans i sentiments inexplicables.
Realment quan tornes a casa te’n adones del que has crescut i viscut."