"Els joves necessiten el contacte social i un espai on poder sembrar i cuidar les amistats" 

AEiG Ivarsenc

L’Agrupament Escolta Ivarsenc ha estat un dels afectats per les restriccions de la pandèmia de la Covid 19. Aquestes han estat en tot moment molt encertades, adients i sempre variaven depenent de l’evolució en que passava i vivia la societat del moment i han estat complertes amb molta cura per tots els Caps i Quel·les, infants, joves i familiars, però han arribat a causar discriminació.

Pel que fa a les mesures i restriccions, el nostre agrupament creu que aquestes han estat molt centralistes en el moment en què es va viure un confinament municipal, comarcal, etc., ja que en el nostre agrupament més de la meitat dels infants i joves són de fora del poble i això ens ha comportat continuar amb la virtualitat dels nostres caus. Així doncs, per tal d’afavorir que aquestes mesures siguin correctes, però no centralistes, i perquè es doni importància als agrupaments de pobles petits i no de grans ciutats, aquí us deixem unes quantes opinions envers els caus virtuals i les restriccions viscudes fins ara.
 
Famílies, infants i joves

Família de l’agrupament:
Nosaltres creiem que les activitats presencials al cau són més necessàries que mai per al bon desenvolupament i salut emocional dels nostres infants i joves. També pensem que en tot moment s'està fent ús correcte de les mesures de seguretat establerts a causa de covid-19.

Mare de l’Agrupament:
És d'agrair l’esforç i l’interès que els caps i les quel·les han tingut per seguir fent cau i no deixar als nens/es. Però el meu fill necessita contacte i poder compartir en persona. Fer-ho telemàticament no li agrada.

Pare de l’Agrupament:
Als meus fills els agrada molt venir, però a lo virtual no hi ha manera que es connectin. Per a ells, el cau són jocs i compartir amb els companys, però lo virtual no els agrada, i em sap greu perquè sé que l’equip de caps i quel·les dona el millor de si mateix.

Caravel·la:
Personalment, crec que al ser una dinàmica nova, tots anàvem una mica perduts, tot i així, malament del tot no va estar. Tanmateix, fer tot l’any així, jo ho veig una mica inviable, no m’agrada massa, perquè l’essència del cau a les videotrucades no hi és, així que prefereixo cau presencial.

Caravel·la:
Des del meu punt de vista el cau virtual no és gaire productiu, ja que gairebé sempre participen els caps perquè nosaltres no sabem que dir a mi m’agrada molt més el cau presencial ni que no he tingut gaire temps de gaudir-lo pel virus que ens acompanya a tot arreu però espero que puguem fer el cau ben aviat!

Mare de l’agrupament:
Nosaltres valorem infinitament l'esforç, la dedicació i implicació que han tingut l’equip de caps i quel·les en tot moment, tant amb les presencials com virtuals, que no deu ser gens fàcil. Però per circumstàncies personals, a les virtuals el meu fill no ha participat, no en tenia ganes i no l'hem volgut forçar, però valorem enormement la tasca que l’equip està fent.

Caravel·la:
La meva opinió sobre els caus online és que no hi ha interès per part de pioners i caravel·les, ja sigui pel simple fet de no connectar-se o pel fet d’entrar i no col·laborar en el cau en sí. Però això no vol dir que en els caus presencials no ens ho passem bé, més aviat tot el contrari!

Pioner:
El cau virtual costa de fer perquè a part de que estem cansats a casa, no ens obrim del tot amb les opinions o propostes que hem de fer. Els caus no són gaire dinàmics i es feien una mica rotllo, però s'hi havia d'estar igualment.

Mare de l’agrupament:
Les circumstàncies ens obliguen a viure amb restriccions que limiten la nostra llibertat, però són aconsellables per prevenir situacions que lamentaríem. Per la meva part, valoro moltíssim l’esforç per continuar, setmana rere setmana, presencialment o on-line, al costat dels nostres fills. Les sessions on-line, penso que evidentment no és el mateix (manca d'interacció social) però els nens també en gaudeixen. Ells són els que segurament s'han adaptat millor a les circumstàncies en tots els contextos. Ara toca ser previsors, tot i que de vegades pensem que la nostra realitat ens permetria més flexibilitat.
 
Caps de l'agrupament

Equip de Caps de Pioners i Caravel·les:
Des de l'equip de Caps de Pioners i Caravel·les, degut a les restriccions comarcals del Covid no hem pogut realitzar caus, ja que, alguns dels nostres infants, no formen part de la nostra comarca i no poden venir i, per no excloure'ls de l'activitat, ha comportat haver de fer caus online. Els joves no estan motivats perquè l'essència del cau no la gaudeixen.

Caps de la branca de CaLlos:
Vam començar el cau presencial molt il·lusionats però ens vam haver de passar a la virtualitat. La motivació va canviar de la nit al dia. Cap dia hem arribat a superar la meitat de membres de la unitat i els ànims van minvant. La desmotivació de tots els integrants de la branca és tan alta que ens hem arribat a plantejar de no fer caus virtuals. Esperem que la situació reverteixi perquè el lleure és segur i essencial.

Equip de Caps de la branca de Ràngers i Noies Guia:
Els caps de la Branca de Ring's veiem que és una edat en què responen bastant positivament als caus virtuals, però a mesura que passen els dies costa més trobar activitats motivadores i, poc a poc, anem tenint menys assistència als caus virtuals. Per això, esperem que puguem tornar a fer caus presencials, ja que el lleure és segur i necessari, i els joves necessiten retornar a l'activitat normal.

Animador de Truc:
Jo penso que, amb la situació que hi ha, ens hem de moure per objectius, ara mateix el voluntariat és l’únic que ens està donant ganes de seguir al cau (almenys a mi) i continuar treballant, perquè es troben moltíssim a faltar les sortides que fem a cada trimestre, veure'ns molt més sovint, fer dinars o sopars, etc. Ara, amb la situació tant inestable que hi ha, ens veiem poques vegades i algunes virtualment, i costa molt més seguir motivats. Tot i això, jo també tinc esperances amb el 2021 i a veure si pot anar tot a millor i ja sigui aquest any o un altre fer el voluntariat.

Animador de Truc:
Tots teníem unes idees de voluntariat molt xules, i la veritat és que la Covid ve acompanyada de incertesa, i això fa que no sapiguem què podrem fer, perquè tenim uns plans internacionals, i a cada lloc la situació és diferent. Pel que fa els extra jobs, tampoc es poden realitzar amb normalitat. La incertesa també fa que ens desmotivem, i aquí entrem en un “bucle”.
Pel que fa a l’hora de quedar, la covid també ens limita, perquè quedar ara a l'hivern sense tenir un lloc tancat doncs... [imatge que simbolitza fred]. No ho sé. El 2020 va ser un any estrany i espero que aquest 2021 comenci a veure’s la llum del final de la pandèmia.

Animadora de Truc:
El cau es pot veure des de diferents punts de perspectiva. Des que hi ha la pandèmia, per exemple, un punt positiu seria que ens hem après a organitzar millor com a grup, ja sigui de forma presencial o bé telemàtica; per un altra banda, tenim el costat negatiu, que és que el cau ha perdut la esencia que tenia abans, ja que ara ens estem privant de moltes sortides o la cigronada. Trobo que estem una mica desmotivats pel fet de que estem amb una incertesa total, ja que estem lluitant per dur a terme un voluntariat, però no sabem si el podrem dur a terme o no. Espero, com les meves companyes, que aquest any comenci a millorar tot una miqueta més i ens puguem veure molt més per a treballar i passar-nos-ho bé tots i totes!

Animadors de la branca de Truc:
Els animadors de Trucs de l’Ivarsenc pensem que el fet d’haver de passar a fer tota l’activitat de forma telemàtica ens ha trencat la dinàmica generada, ja que el grup estava cohesionat i motivat per desenvolupar els diferents projectes proposats, com per exemple realitzar un voluntariat a l’estranger en el qual porten treballant des del curs anterior.
En alguns moments la unitat ens hem sentit frustrats pel fet de no poder trobar-nos presencialment i seguir endavant amb el projecte educatiu en aquestes difícils condicions i no poder abastir totes les nostres necessitats. Els joves disposen dels recursos necessaris per seguir connectant-se i responen força positivament als caus telemàtics en relació a l’assistència, però la participació activa minva pel fet d’estar un mateix davant de la pantalla de l’ordinador, amb tots els companys/es connectats/des però a la vegada sol/a en una habitació. Així doncs, afirmem que no es pot comparar amb els caus presencials i pensem que els joves no deixen d’estar passant per un moment difícil i tancats a casa; necessiten el contacte social i un espai on poder sembrar i cuidar les amistats.
Als tres animadors el fet de veure als joves desmotivats ens passa factura i haver de fer el cau de manera virtual ens ocasiona que no puguem treballar aspectes essencials amb els joves, com per exemple: el vincle, la gestió emocional, el treball cooperatiu o la resolució de conflictes. Creiem que el desgast és inevitable tant pels joves com educadors i tots necessitem el cau presencial ja que aquest significa ANAR AL CAU, al nostre espai on podem ser nosaltres mateixos i desconcertar de les rutines diàries o de les tecnologies, entre d’altres.

Per concloure, la nostra opinió volem dir ben fort i clar que el lleure presencial és més que imprescindible.
 
Aquestes són les opinions que han sortit del nostre agrupament, les quals esperem que siguin escoltades i valorades com cal ja que el lleure és segur i ho estem demostrant contínuament. Tots entenem la situació que estem vivint però s’ha de tenir en compte la realitat, el moment i la situació en la que es troba cada agrupament de la nostra demarcació.
Així doncs, conclourem aquest text amb dos dels nostres lemes: ens esforçarem per deixar un món millor de com l’hem trobat i el mític sempre a punt!