Un any més celebrem el 8 de març, Dia Internacional de la Dona treballadora. Un dia que, actualment, encara és molt necessari per a fer visibles les condicions de desigualtat que es troben presents a la societat. Des de l’any 1911 explicitem i fem visible la desigualtat que encara vivim avui en dia, en totes les esferes i espais de les nostres vides.
 
Som treballadores i, generalment, ho som per partida doble. Les dones dediquem una mitjana de 23 hores a la setmana a les tasques domèstiques. Els homes, 7. A més, però, un 51% dels pares de família no fa cap feina domèstica. Així, doncs, les dones hem començat a ocupar l'espai laboral [tot i que amb una escletxa salarial i un sostre de vidre encara present], però no hi ha hagut un pas dels homes cap a la llar. Les feines de la casa, així com les cures; segueixen essent poc valorades i explícita o implícitament encomanades a les dones.
 
D'altra banda, no podem oblidar les víctimes que el patriarcat genera a casa nostra. A Catalunya es denuncia un abús sexual cada 11 hores; i una agressió sexual [és a dir, amb violència] cada 13. d’un 96% de les dones denunciants, el 23% són menors d’edat. L’any passat el nombre de dones assassinades per violència masclista a Catalunya va ser de 8, de les quals 3 tenien denúncia prèvia. Mentre que el 100% dels agressors són homes. Tot això amb un enfocament de doble moral dels mitjans de comunicació. Com vam veure l'any passat, per una banda es posa en dubte el testimoni d'una víctima d'agressió sexual que ha procurat seguir amb la seva vida normal; i, per l'altra, es culpabilitza a una dona assassinada per a resistir-se al seu agressor. Així doncs, quina és la manera d'actuar "correcta"?
 
Aquest any celebrem el 8 de març també des de l'escoltisme i el guiatge. Tot i ser un espai obertament feminista i compromès, no eduquem en una bombolla: els rols i les opinions apreses des de petits també hi són presents. Tot i que és cert que a la Demarcació de Tarragona hi ha un 31% d'homes i un 69% de dones, també és veritat que dels 13 agrupaments només hi ha dos nois que tinguin el càrrec de Secretaria; en canvi, són gairebé majoria a la Tresoreria. També ho veiem en les unitats: en tots els agrupaments excepte en un, més de la meitat de caps de C/LL [infants de 6 a 8 anys] són noies; però això no passa a P/C [joves de 14 a 17 anys]. L'equip "De cau a cau", encarregat de fer rutes, està format exclusivament per nois. L'equip Gogos (de pedagogia) té un noi i sis noies. Són només alguns exemples que ens fan adonar de la necessitat de revisar-nos també en aquells espais que a simple vista semblen tan apartats del patriarcat.
 
Des de l’escoltisme i el guiatge, treballem dia a dia per canviar la situació en què la societat i el nostre propi moviment, vivim. Les Caps ens formem dia a dia, i transmetem tot allò que aprenem als nostres companys i companyes, i a la canalla dels nostres Agrupaments. És cert, però, que de feina no ens en falta: hem de seguir potenciant el treball de gènere, el treball de visibilització de les desigualtats i la lluita pels drets de les dones. Els Escoltes i les Guies volem construir una societat més igualitària i justa, lluny del masclisme i l’heteropatriarcat que és tan present en la nostra quotidianitat. volem crear espais lliures d'actituds sexistes, ja que som exemple per a molts infants i joves i la nostra tasca esdevé cada cop més essencial per educar en la igualtat de gènere.

Us convidem, doncs, a reivindicar-vos avui, 8 de març, i cada dia de l'any.